MÒNICA ORTEGA
Melodies extraviades
Els dies han passat de dos en dos,
els temps han canviat però no hi ha hagut sort.
Segueixo sent la mateixa nena innocent
amb més seny potser, i el coratge d'anar fent.
Obro els ulls dins de l'aigua glaçada,
i tanco els ulls quan toca mirar el cel,
molts cops m'he quedat sense paraules,
potser ha arribat el moment de canviar el tren.
Potser si tot hagués estat diferent
i fos capaç de canviar tots aquells moments,
posaria els peus a terra d'una volada
perquè la realitat se l'emportés el vent.
Canto per les orelles extraviades,
que han perdut sentit de la raó.
Potser una melodia neta i clara,
permetrà que aixequin el vol sense por.
Si és veritat que és el món qui calla,
i és que vivim envoltats d'eriçons.
No oblideu, tenen màgia les paraules,
però els sentiments es troben en cançons.
Potser si tot hagués estat diferent
i fos capaç de canviar tots aquells moments,
posaria els peus a terra d'una volada
perquè la realitat de l'emportés el vent.
Ballad of Day and Night
Under the starlight
The sun tries to fight the moon
Sometimes is better to stay quiet
In the silence the mind is powerful
Dancing alone, in the dark with the sun who won
Waiting for spring to bloom
Oh, I wonder if I’ll ever meet the moon
Sleepless don’t pack your things and go
Oh, by now I think that I should know
Loosing is not worse than to call of
Oh, my friend don’t be afraid to love
Dancing alone, in the dark with the sun who won
Waiting for spring to bloom
Oh, I wonder if I’ll ever meet the moon
Relapse, in feeling that were meant to collapse
Empty hearts, but flowers tend to florish in the cracks,
Flowers tend to florish in the cracks
Dancing alone, in the dark with the sun who won
Waiting for spring to bloom
Oh, I wonder if I’ll ever meet the moon.